La Pica d’Estats és el cim més alt de Catalunya, amb 3.143 metres d’altitud, un bon motiu per fer-hi una visita. Aquesta muntanya es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d’Arieja.
Aquest any hem aprofitat les festes de la Mercè per fer una escapada i pujar-hi, compartint aventura amb una altra parella, en Gerard i l’Elena, i el seu gos Tak.
Cap a la Pica d’Estats!
Vam sortir el dissabte a primera hora del matí direcció al Pallars Sobirà, cap al poblet d’Àreu. Unes tres hores i mitja en cotxe des de Barcelona per arribar fins al parking del Pla de Boet, on s’inicia el camí per la Vallferrera.
Parking Pla de Boet
L’itinerari complet, anar i tornar, des del Pla de Boet fins a la Pica d’Estats és d’entre 18 i 22 kilòmetres. El kilometratge total dependrà molt de les voltes que un faci, ja que hi ha trams en què potser no està gaire ben senyalitzat i sorgeixen dubtes, però al final tots els camins duen a Roma i és difícil perdre’s.
Perfil Pica d’Estats
Com molta gent acostuma a fer a l’ascendir a la Pica d’Estats, nosaltres vam dividir l’excursió en dues etapes. Una etapa d’aproximació, fent nit a l’Estany d’Estats, i una segona etapa per acabar fent cim a la Pica d’Estats a l’endemà.
Continguts de l'entrada
Primera etapa: Pla de Boet – Estany d’Estats
Iniciem la primera etapa des del Pla de Boet, passant pel refugi de Vallferrera, el Barranc del Sotllo, Pla de Sotllo, Estany de Sotllo i, finalment, arribem a l’Estany d’Estats. Al final, un recorregut d’uns 7 kilòmetres, que es fan tranquil·lament en unes 3 hores en moviment (5 hores en total).
Aquest primer tram s’inicia per un camí ben bonic d’1 kilòmetre fins arribar al Refugi Vallferrera, on comença una forta pujada de pedres que deixa entendre com serà el camí i el desnivell fins arribar a la Pica d’Estats.
Refugi Vallferrera
A partir d’aquí, el camí va vorejant la muntanya a través d’un sender estret entre la vegetació, fins baixar escalant per una paret amb l’ajuda d’una cadena clavada en ella. Aquest serà l’únic “handicap” que trobarem en aquesta primera etapa.
Paret enmig del camí a la Pica d’Estats
El riu ens dóna la benvinguda i anirà resseguint tot el camí. Ens anirem trobant amb diferents ponts de fusta i passarel·les a mesura que anem ascendint i cada vegada el camí s’anirà obrint fins arribar a praderes amb vaques pasturant, el riu creant cascades i gorgs, verds, grocs… Un paisatge preciós entre muntanyes.
Riu de camí a la Pica d’Estats
Veient les meravelles de gorgs i cascades que hi havia al nostre entorn, vam haver de fer parada obligatòria per remullar una mica els peus i recarregar forces per aquest tram final que quedava.
Gorg de camí a la Pica d’Estats
Ens vam calçar de nou les botes, i notàvem que cada vegada s’anava accentuant el desnivell positiu. Vam seguir creuant el riu diverses vegades i el paisatge no deixava de sorprendre’ns.
Vaques pasturant de camí a la Pica d’Estats
Després d’unes 3,5 hores, arribem per fi al primer estany, l’Estany de Sotllo, on ja veiem alguna tenda d’acampada.
Estany de Sotllo
A una hora caminant s’arriba al segon estany, l’Estany d’Estats, on ens vam remullar mínimament i vam acampar per fer-hi nit. 
Estany d’Estats
Ja acampats, anava arribant més i més gent, fins a ser 9 tendes en la mateixa esplanada. Tot i així, el silenci, els colors al fer-se fosc, les olors, les estrelles i l’ambient tranquil ens van acabar d’ajudar a relaxar-nos i gaudir de l’entorn. Vam sopar i desprès de tot el dia esgotador vam anar a dormir ben d’hora.
Acampada a l’Estany d’Estats
A l’inici, vam passar força fred per l’aire que feia i la baixada de temperatura, però un cop amb la tenda tancada i tots ben col·locats ja vam entrar en calor. El cert és que podem estar “contents” perquè vam dormir pitjor degut a les pedres clavades a les nostres esquenes, que no pas pel fred.
Segona etapa: Ascensió a la Pica d’Estats
A l’endemà ens vam llevar a les 6h. del matí per menjar quelcom, recollir tot i sortir a les 7h. Ens esperava tot l’ascens per la tartera que vèiem des de l’estany on vam fer nit.
En aquesta segona etapa ens va sortir un total de 14 kilòmetres en unes 6,5 hores en moviment (11 hores en total). Tocava fer cim a la Pica d’Estats i després desfer tot el camí que havíem fet en els 2 dies, fins al Pla de Boet.
En general, aquesta segona etapa destaca per ser més dura amb pujades de grans roques i trencadissos de roques que es desprenien de colors vermellosos i ennegrits.
Iniciem l’etapa ascendint la tartera, molta pedra i un desnivell important.
Ascendint per la tartera de la Pica d’Estats
Però el cert és que un cop arribes a dalt de tot, des del Port de Sotllo contemplem unes vistes espectaculars que fan oblidar (una mica) l’esforç invertit.
Vistes dels estanys des del Port de Sotllo
Des del Port de Sotllo creuem a la part francesa per seguir pujant caminant, o bé triar una opció més breu però més perillosa, com és l’ascens per la cresta. Nosaltres vam triar la primera opció, en la que ràpidament ens trobàvem amb unes plaques de gel on calia vorejar per camins alternatius fins acabar pujant per l’últim trencall pedregós cap al cim.
Placa de gel, camí a la Pica d’Estats
Hem fet cim! Aprofitem per esmorzar, fer fotos i gaudir del paisatge, envoltats de moltes, moltes muntanyes que no sabíem posar nom en la majoria d’elles, però sentint-nos molt orgullosos d’haver-hi arribat!
Cim de la Pica d’Estats. 3.143 metres!
En aquests moments sobretot, m’agrada fer un exercici d’agraïment per tal de ser conscient del moment i del que l’envolta. I és agrair 3 coses de la jornada. La companyia, la força física per pujar i el paisatge.
La baixada fins l’Estany d’Estats va ser prou fàcil, tot i el desgast en el genolls i peus per les pedres.
Baixada per la tartera de la Pica d’Estats
Allà vam dinar i ja vam posar direcció al parking. Durant la baixada ens acompanyava un sol radiant que ens va cremar per no portar crema, i les forces cada vegada anaven disminuint. A mi em van matar els peus de tantes pedres i fortes baixades, fins al punt de sortir-me butllofes i no poder gaudir els últims kilòmetres pel dolor. Tot i això, el paisatge preciós!
Finalment vam arribar primer al refugi i després al parking sobre les 18h. de la tarda, per tornar cap a Barcelona desprès d’un cap de setmana intens i meravellós, amb una companyia immillorable!
Imprescindibles a la motxilla per ascendir a la Pica d’Estats
Amb una motxilla d’uns 30 litres és més que suficient per fer la Pica d’Estats. Compte amb carregar material innecessari! Els nostres imprescindibles són:
- Kit mini farmaciola: tiretes, compeed, antiinflamatoris, crema solar, cacau labial i vaselina o crema antifregaments.
- Bastons de trekking per caminar.
- Cantimplora amb aigua, tot i que en bona part del camí ens creuem amb cascades on poder reomplir-la.
- Menjar per a 2 dies. Nosaltres vam fer un tupper de macarrons i la resta petits entrepans, a més a més de fruits secs i barretes.
- Material per fer nit: Sac d’hivern, aïllant o màrfega i tenda d’acampar.
- Botes de canya alta.
- Buff, gorra o mocador per protegir-nos del sol.
- Capa paravent per les zones on pica el vent.
Què cal tenir en compte a l’ascendir a la Pica d’Estats?
Abans de tancar el post, citarem quatre cosetes que cal saber si tens pensat ascendir a la Pica d’Estats:
- Per fer nit als llacs, cal pensar en tots els àpats que farem i, per tant, tenir en compte que els carregarem.
- Hi ha cascades fins arribar al segon estany, tot i que beure d’elles ja és responsabilitat de cadascú. Nosaltres vam beure i, a dia d’avui, seguim bé. Si no optes per aquesta opció, tocarà carregar tota l’aigua per 2 dies.
- L’horari permès d’acampada al Parc Natural de l’Alt Pirineu és de 20h. a 8h. Fora d’aquest horari està totalment prohibit i penalitzat deixar la tenda muntada/plegada a terra a qualsevol punt del parc.
- Un cop deixem enrere el poble d’Àreu, no hi ha cap punt de cobertura.
📍Pica d’Estats
