Les ganes d’explorar el món han picat a la teva porta i les pors han començant a llençar-te preguntes del tipus, “i si…”, comences a posar-te en dubte?

Així em vaig sentir jo el primer cop que vaig decidir viatjar sola, una barreja entre moltes ganes i molts nervis per la incertesa. Podria comparar la situació de viatjar sola com quan anaves de colònies de petita… sentiments contradictoris t’inundaven. Feia molta il·lusió marxar amb els amics i dormir en una llitera, però sabies que trobaries a faltar els pares, el teu llit, la teva habitació, etc.

Però tot i així, un cop tornaves eres tota una aventurera, una mica més bruta i forta, amb mil històries per explicar i amb moltes ganes de repetir!

5 beneficis al viatjar en solitari

Viatjar en solitari mola, però encara més tot el que t’omple com a persona:

Creixement personal. Quan viatges sola analitzes tot dins teu, el que t’agrada i el que no, com et sents en cada situació, el valor que li dones a les coses i persones.

Fluir. Tots els sentiments i emocions que es posen de manifest t’ajuden a guiar el teu viatge permetent-te fer el que realment et ve de gust, deixar-te anar i canviar la por per la confiança en la vida i en tu mateixa.

Ets la millor companya. Et dius bon dia i bona nit, t’envies missatges motivadors que t’empenyen a llençar-te a descobrir noves experiències, conèixer nova gent… et compres un batut quan ho necessites, converses espontànies i interessants amb qualsevol persona del teu voltant perquè realment vols parlar amb algú més.

Perspectiva. Veus la teva vida habitual, la rutina en perspectiva, des d’una visió externa i valores cada cosa que forma part de la teva vida, el valor que li dones i el que creus que realment li hauries de donar.

Aprenentatges. No calen estudis, aquí no s’entén de titulitis. Aprens com quan erets petit, et cuides, et mimes, vas amb els ulls oberts com a plats, observant com viuen en altres cultures. Aprens paraules i gestos, t’apropes a llocs per intuïció i curiositat, tastes nous menjars, maneres de viure i veure la vida.

Sorpreses al viatjar sola

No passes tanta estona sola com pensaves. En un primer moment la idea és fer el viatge sola i ràpidament te n’adones que el viatge és amb tu i es construeix gràcies a la gent que vas trobant i coneixent, els consells i experiències que et donen, etc.

Els canvis i l’adaptació al que serà la teva casa durant uns dies, s’assimilen ràpidament. Més que res, no hi ha alternativa. Quan arribes a la teva destinació, hi ha dues opcions: tancar-te en banda i tan sols sortir del teu allotjament per fer el més mínim, o bé deixar-te portar pels horaris, la gent, i el moviment. Somriure, saludar a la gent, preguntar, seguir “la manada” per descobrir nous llocs.

Es molt fàcil acabar triant la segona opció, tot i que el teu interior sigui un mar de dubtes. T’enduràs milers d’històries i anècdotes per explicar als teus.

Així que en res, ja faràs vida com un autèntic local i t’encantarà!

La darrera sorpresa a destacar al viatjar sola és la por. És evident que existeix, és qüestió d’anar amb els ulls ben oberts i deixar-se portar per la intuïció i confiar molt. Fer com si estiguessis pels carrers del teu barri, és a dir, anar segura.

Ara bé, com a qualsevol lloc, també cal evitar els llocs conflictius i que no transmetin confiança, així com arribar tard al nostre allotjament.

Et convidem a viatjar sola i compartir la teva experiència amb nosaltres.