Tot i que el viatge a l’Índia ens van encantar i ha estat un dels millors que hem fet, ens sap greu dir que no tot va ser meravellós. En aquest post t’explicarem totes les veritats (nostres) del que ningú diu de l’Índia, així com alguns consells a tenir en compte. 

El nostre primer contacte amb l’Índia va ser desastrós. Més de 24 hores entre vols i escala, estàvem esgotats i quan vam sortir de l’aeroport de Nova Delhi vam haver d’esquivar nombrosos tuk-tuks, intentar entendre la situació, entre el soroll i la calor o, millor dit, l’exagerada humitat que feia. En definitiva, no va ser gens fàcil.

La sensació que teníem era d’intensitat. L’Índia és intensa. Sí, aquesta seria la nostra descripció del que és; com a mínim, el que nosaltres hem vist. Perquè l’Índia és moooolt gran i, si hem après alguna cosa, és que cada indret que visitàvem era diferent a l’anterior. Per tant, entenem que depenent d’on vagis a parar, tindràs una percepció diferent de l’Índia. Segurament si haguéssim aterrat en un aeroport més petit, perdut en algun poble del Rajasthan, tot hagués estat menys dramàtic… o sí! Mai es sap què pot succeir al viatjar a l’Índia

La qüestió, que deia que l’Índia és intensa. Sí, en les olors, els colors, la gent, el menjar, el picant, la calor, la humitat, els mosquits, la brutícia… molta brutícia. Els monuments, el soroll, el tràfic, les mirades… I així cada dia que passes a l’Índia et sorprèn. Cal estar a punt, preparada per afrontar, viure i respirar tota aquesta intensitat diària que t’envolta, et travessa i que també t’esgota.

Però, per molt que t’expliquem, llegeixis blocs i intentis preparar-te pel shock que tothom diu que t’endús quan surts de l’aeroport de Nova Delhi, és impossible arribar a imaginar-se el que és aquest gran país.

Ens sap greu però, tot i mentalitzar-te i crear-te expectatives vàries, creiem que viatjar a l’Índia és una experiència diferent per a cadascú, i potser quan arribis pensaràs com nosaltres vam pensar: “Ah, però si tampoc és per tant!”, però, a mesura que observes com a mer espectador el ritme del país, te n’adones que el show només ha fet que començar!

Què cal saber al viatjar a l’Índia?

Insistim, viatjar a l’Índia és fantàstic, però no tot són flors i violes. A continuació citarem uns quants consells i cosetes interessants que ens hagués encantat escoltar abans d’aterrar en aquest enorme país!

Curiositat i fotos

A l’Índia et converteixes en el punt de mira de tots. Si visites poblets més petits, pot ser que hi hagi indis que sigui el primer cop que veuen un occidental en persona. És habitual que et demanin fer-se fotos amb tu, et preguntin per la teva vida personal, incloses preguntes íntimes de parella, relacions sexuals, salari… Preguntes diverses que no estem acostumats a rebre de desconeguts.

Rodejats d’índies curioses, observant i fent preguntes a l’interior del Jahangir Palace

Rodejats d’índies curioses, observant i fent preguntes a l’interior del Jahangir Palace

Estafes a l’Índia

Intentaran enganyar-te de 1.000 maneres diferents. D’això hi ha molts blocs que en parlen, ja que és típic com a turista pagar alts preus, des de souvenirs fins als tours. I la gran estafa és la que nosaltres ens vam menjar amb patates que t’expliquem en un altre post que hem dedicat exclusivament a parlar del tema.

Animals

A nosaltres ens encanten, però cal pensar que tot tipus d’animal és salvatge i pot transmetre qualsevol malaltia, aleshores és responsabilitat de cadascú apropar-se a ells, tocar-los, donar-los de menjar, etc. Sap greu no poder gaudir d’ells per aquest tema, però nosaltres teníem poques ganes de rebre una mossegada d’un mico enfadat o un gos. També cal saber que que, mentre les vaques allà són sagrades, els gossos que hi ha al carrer (que són molts) estan en unes condicions molt precàries.

De visita al Temple dels Micos (Galwar Bagh), Jaipur

De visita al Temple dels Micos (Galwar Bagh), Jaipur

A l’Índia no es fan amics

A veure, aquesta frase és una mica hardcore dir-la, perquè parteix d’una experiència totalment personal. Tenir pinta d’occidentals fa ressaltar davant la resta, i això atrau a tots els venedors, curiosos, etc.; i, per tant, a perseguir-te, preguntar-te, intentar vendre’t quelcom, etc. I, quan això es converteix en diari, pot fer que en moltes ocasions no acabis de gaudir del viatge. En aquests moments és fàcil acabar discutint amablement. Així, a l’Índia ens era difícil fer amics que no volguessin res a canvi. El NO no ens el trèiem de la boca. Primer dius no, desprès penses i fas càlculs si cal, i desprès ja negociaràs o xerraràs amb algú.

Regatejar

Si t’agrada negociar, l’Índia és el teu lloc. Allà quasi bé tot és negociable, el servei de xofer que vam contractar es va tancar després de 4 hores de negociació. Una bogeria! Els hotels, la roba i qualsevol cosa, sempre va bé preguntar per menys; concretament, cap a un 60% menys, o fer veure que no t’interessa, perquè t’ofereixin un millor preu. També cal dir que, a vegades, les negociacions es fan dures perquè comencen a retreure’t les seves condicions de vida i fer-te’n responsable; ja quan es traspassen aquests límits és un terreny delicat.

Regatejant preus en una botiga de roba de l’Índia

Regatejant preus en una botiga de roba de l’Índia

Cultura, tradicions i costums

És important conèixer cosetes de l’Índia, per així poder relacionar-te i conviure amb ells de la millor manera. Per exemple, mossegar-se les ungles està molt mal vist. O, si vas en parella, dir que estàs casat/da fa que l’indi respecti molt més la meva figura com a dona i, per tant, la manera de dirigir-se. També, que una dona pregui una cervesa, que surti de festa, negociï un preu… tot això és sinònim de conflictes o mirades constants que no enteníem fins que preguntàvem o, simplement, ens adonàvem que aquest rol empoderat de la dona, no el tenen gens implantat allà.

Tuk-tuks

Gaudeix de l’Índia movent-te en tuk-tuk i de la resta de transports alternatius que hi ha, tipus bicicleta. Això sí, tanca sempre el preu abans de pujar-te i t’evitaràs sorpreses.

Normes intransferibles

Abans d’arribar a l’Índia assegura’t de conèixer tots els codis de conducta, pot ser que hi hagi coses més o menys acceptades -com les situacions anteriors-, però hi ha d’altres, com ara la religió, que no ho són. Si hi ha zones on cal treure’s les sabates, treu-te-les; si no ho fas, et cridaran i faran senyals fins que ho facis, és sagrat. A nosaltres ens va passar (quina vergonya de situació!). Si t’has de tapar les espatlles, o les cames, caldrà fer-ho perquè si no, segurament no puguis accedir a temples. Hi ha zones de l’Índia, com és el Nord, que està molt influenciat per la cultura musulmana i, per exemple, la vestimenta, incloent el vel. És un tema que genera controvèrsia, perquè pel que ens van dir no era obligatori, però no sobrarà tampoc. Així que, el millor és respectar les normes socials establertes, i així poder passar més desapercebut i no causar conflictes innecessaris.

Visitar és el viatge en sí

És a dir, el moviment constant del dia a dia, en què regateges des de que surts del hostel per agafar un tuk-tuk és esgotador, i les visites és observar aquest frenesí, passejar pels carrers, recórrer algun fort i seure a degustar algun plat típic i hidratar-te. Poc més. Així que, no deixar-se portar pel caos, és el millor que pots fer. Si t’allunyes de les zones més turístiques i t’endinses en zones rurals, es on podràs gaudir més dels paisatges, de la gent que hi viu… i potser estàs dies sense trobar-te amb cap occidental! Fes free style, surt de les rutes turístiques i atura’t en llocs inesperats.

Passejant per un carrer comercial de l’Índia

Passejant per un carrer comercial de l’Índia

La neteja

No existeix. No hem vist cap altre lloc més brut que l’Índia. El carrers són plens de brossa, de fet, no trobàvem mai papereres, i acabàvem anant amb papers i ampolles recopilades per llençar a l’arribar a l’hotel. Plens de brossa vol dir que les voreres estan resseguides per centenars de papers, bosses, embolcalls, molts plàstics i també molts excrements de vaca. Allà les vaques passegen pel carrer entre la gent i els cotxes, i mengen la brutícia del carrer. 

Vaca buscant menjar entre la brutícia del carrer

Vaca buscant menjar entre la brutícia del carrer

A tot això, calafegir que la gent escup molt i fa les seves necessitats també al carrer, o bé en els lavabos públics del mig dels carrers. En resum, és antihigiènic. Algú a l’Índia ens va dir que, del cos humà, el cap és sagrat, mentre que els peus és la part del cos més descuidada. I, nosaltres, al veure que anaven descalços amb la de brutícia que hi ha al carrer, corroborem que això deu ser així.

Lavabos públics, a l’aire lliure, al riu Ganges (Benarés)

Lavabos públics, a l’aire lliure, al riu Ganges (Benarés)

Menjar i aigua

Tal com hem dit, les condicions higièniques són molt bàsiques i això es reflecteix també en el menjar. Et recomanem que l’aigua sigui només embotellada, i que en prenguis força per no deshidratar-te. Cal comprovar també que, a l’obrir-la, sempre que faci el típic click d’ampolla nova. En el tema del menjar els consells són: anar allà on hi hagi força gent menjant, que al menjar no vegis que ronden mosques per sobre i que, si està calent, millor. Cal tenir en compte que tot és spicy, però no picant normal, sinó heavy! Positiu: Si ets vegetarià, tens moltíssimes opcions i, si no, també. Hi ha moltíssims plats, molts condiments, olors i sabors diversos, no t’avorriràs, la gastronomia és extraordinària.

Festivitats

En qualsevol viatge poder assistir a algun esdeveniment festiu és fantàstic perquè et submergeixes totalment en la seva cultura, que aquells dies es posa de relleu. Si tens sort doncs veuràs tradicions, balls, cançons, oracions.

Pobresa

Realment prens consciència del nivell de pobresa i sobrepoblació que hi ha a llocs, com per exemple Bombai. Algunes situacions que ens van sorprendre van ser, per exemple, sortir a les 5h. a.m. de l’hotel i que el personal del negoci estigui dormint al terra de recepció. O veure gent dormir al carrer amb un petit foc encès al mig del carrer per escalfar-se i poder cuinar. A Bombai, per exemple, es feien molt presents les màfies de nens demanant diners, en què la “mare” tenia 8 nens al seu voltant, demanant a tothom (sobretot a estrangers) i mentre anava rentant la roba i estenent-la entre les motocicletes del carrer. Surrealista també els pocs nens escolaritzats que hi ha i que tinguin les necessitats bàsiques cobertes; no pots canviar de canal, és la realitat pura i dura.

Roba estesa entre motocicletes i bicicletes en un carrer de Bombai

Roba estesa entre motocicletes i bicicletes en un carrer de Bombai

I així és l’Índia, intensa però amb un encant igual de gran que el seu territori. Tot i les injustícies, corrupcions, desigualtats, pobresa, etc. que té el país, l’Índia no ha de ser odiada, tot el contrari. Hi ha molt per descobrir, aprendre i fer.

En aquest post hem intentat fer un recull de cosetes bàsiques que cal saber abans de viatjar a l’Índia. Per sort o desgràcia, hi ha moltes altres coses que s’escapen i que descobriràs tu mateix/a en el teu viatge. A gaudir-ho!