Continguts de l'entrada
Dakar, la porta d’entrada al Senegal
El nostre viatge al Senegal s’inicia arribant a Dakar, capital de Senegal, amb el vol de vueling dels dissabtes que aterra a les 7:30h de la tarda, hora local. Aterrem a l’Aeroport Blaise Diagne, situat a prop de la ciutat de Diass, a uns 40km del centre de Dakar. Comença l’aventura a aquest gran país africà.
Arribada a l’Aeroport Blaise Digne, Senegal
Per arribar al centre de Dakar vam optar per l’autobús convencional que costa 6.000 francs d’Àfrica Occidental (CFA), l’equivalent a uns 9€, i vam baixar a una estació d’autobusos que ens quedava a 10 minuts del nostre hotel.
Autocar que va de l’Aeroport Blaise Digne cap al centre de Dakar
Dakar és una ciutat molt transitada i amb molta vida al carrer com la gran majoria del territori senegalès. El nostre pas per aquesta ciutat va ser breu i bàsicament vam visitar la mesquita Grand Mosquee i l’illa de Gorée o Gorea, ja que vam preferir invertir els nostres dies en visitar altres indrets del país per les zones del País Bassari o Casamance.
Mesquita Grand Mosquee, Dakar
Allotjament a Dakar
Vam escollir el Dakar International House perquè ens quedava força a prop de l’aeroport de Dakar i només volíem fer parada de dos dies a Dakar en algun lloc econòmic. El preu va ser de 15.000 CFA (uns 23€) la nit per habitació doble Per tant, és un hotel lluny del centre de Dakar.
Hotel Dakar International House
Ens va costar una mica localitzar l’hotel, vam haver d’anar preguntant pel carrer i, finalment, uns nois joves molt amables ens van acompanyar fins a l’entrada de l’hotel.
L’habitació era força bàsica, teníem bany privat, però sobretot feia molta calor i es trobava a faltar ventilació.
Habitació de l’hotel de Dakar
La zona de l’hotel semblava tranquil·la. Al matí esmorzàvem mentre veiem els diferents equips de futbol com entrenaven en una pista gran que quedava just davant de l’hotel.
Nens i joves jugant a futbol davant del nostre hotel de Dakar
Visita a l’illa de Gorée, coneguda com l’illa dels esclaus
L’illa de Gorée o Gorea es troba davant de la costa del Senegal, aproximadament a 3 quilòmetres de Dakar. L’illa és coneguda pel comerç d’esclaus que va haver entre els segles XVI i XIX a la Casa dels Esclaus (Maison des Esclaves). Ja al 1979 l’Illa de Gorée o Gorea va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
És habitual que durant el cap de setmana la gent de Dakar vagi a passar el dia a l’illa de Gorée en família i per això quan vam arribar al port de Dakar hi havia una gran cua per comprar els tickets del ferry direcció a l’Illa de Gorée.
Gent fent cua per comprar els tickets per anar a l’illa de Gorée
Hi ha bastants horaris diferents de ferrys i el trajecte és de 30 minuts, prou ràpid. Per gent estrangera com nosaltres el preu del ferry és de 5.200 CFA per persona, inclou anada i tornada.
Preus ferry Dakar-Gorée
Un cop arribem a l’illa de Gorée ens adonem ràpidament que l’illa és petita però molt bonica. Ara bé, bastant massificada i amb molt de turisme intern també.
Val la pena visitar l’illa de Gorée i passejar pels seus carrers i places, contemplant tant el paisatge com la vida entre els carrerons de les cases colonials i la platja.
Passejant pels carrers de l’illa de Gorée
En general, tota l’illa està adaptada al turisme, els carrers estan plens de venedors que venen obres d’art, hi ha restaurants amb wifi i menjar tradicional, botigues d’artesanies, etc.
Venedors d’artesanies i obres d’art a l’illa de Gorée
La Casa dels Esclaus
La Casa dels Esclaus (Maison des Esclaves) és la casa on vivien els esclaus en aquella època. A dia d’avui aquest edifici és una casa museu gestionada per la UNESCO i el cost de l’entrada és de 500 CFA (no arriba a 1€).
Entrada a la Casa dels Esclaus
La Visita a la Casa dels Esclaus va ser dura. L’edifici manté l’estructura de dues plantes i diverses habitacions claustrofòbiques, on separaven homes, dones i infants. El mercat d’esclaus consistia en anar engreixant-los per, posteriorment, enviar-los cap a Amèrica.
Diuen que es van enviar més de 10 milions de persones esclaves africanes a través de l’anomenada Porta del no retorn.
Porta del no retorn de la Casa dels Esclaus
Al museu de la Casa dels Esclaus també es mostren les eines que s’utilitzaven en aquella època per maltractar i lligar els esclaus.
Armes i eines de l’època en la Casa dels Esclaus
En general, la Casa dels Esclaus ens va donar bastanta sensació de mal rollo, el fet de trepitjar un espai on tantes persones havien estat maltractades per, posteriorment, enviar-les cap als països on hem nascut. Pensar en el racisme, lo miserable que arriba a ser l’ésser humà i el que ens implicava a nosaltres en tot això és, com a mínim, esgarrifador.
La nostra primera etapa del viatge a Senegal finalitza aquí… següent parada, País Bassari ens espera amb un munt d’experiències i anècdotes per compartir.
