Guinea en el meu entorn i per mi mateixa era desconeguda. Habitualment aquest país es confon amb les altres “Guineas”, però aquesta per diferenciar-lo li diuen Guinea Conakry, fent referència a la seva capital. En el dialecte soussou, Guinea significa dona. És un país al nord oest d’Àfrica, que fa frontera amb 6 països: Guinea Bissau, Senegal, Mali, Costa d’Ivori, Libèria i Serra Lleona; el país desemboca al Mar Atlàntic.
Guinea es divideix en 4 regions (Guinee Forestiere, Haure Guinee, Moyenne Guinee i Basse Guinee) i en cadascuna d’elles habiten diferents ètnies que parlen el seu propi llenguatge: soussou, malinké, poular, toma, kissi i guergué; encara que el francès s’utilitza com a llengua vehicular ja que es una antiga colònia francesa.
Continguts de l'entrada
Gastronomia i mercats a Guinea Conakry
Els aliments a Guinea Conakry van en funció del temps i del transport, és a dir, ja que pràcticament tot prové del centre del país cap a la resta.
La venda ambulant és la forma més habitual de comprar menjar a Guinea Conakry, tant fruites, verdures, peix, ous… com menjar ja cuinat. Les venedores se les crida pel nom de “tanti”, i elles que van passejant amb els aliments en un cubell al cap o bé en un punt fixe.
Venedores ambulants venent fruita i aigua
També hi ha restaurants amb menjar occidental, tot i que no és gaire habitual veure’n.
El menjar tradicional de Guinea Conakry que pots comprar a una tantien una paradeta fixa és arròs, queque, diferents varietats d’arròs (amb peix, pollastre o verdures) amb una salsa triturada i acostuma a ser bastant picant. Solen ser quantitats generoses, on pots escollir el preu del plat i, per tant, la seva quantitat; habitualment aquest plat es comparteix entre 4 o 5 persones.
Plats d’aquest tipus es mengen per esmorzar, dinar i sopar. Tot i que durant el dia pots anar picant les peces de menjar que venen de forma ambulant; des de plàtan fregit, patates moniato, croquetes de cigrons, boles de coco, cocada, pa amb xocolata, truita, etc.
També en els mercats oficials de Guinea Conakry que es munten al carrer hi pots trobar des de tot tipus de menjar, a banda de teles, objectes per la llar, televisions, bijuteria, roba… S’ha de tenir present que menys les televisions, la resta de roba i objectes quasi sempre (per no dir sempre) són usades; de tercera, quarta i cinquena mà… Bona part d’aquesta roba, objectes i joguines s’han llençat a occident perquè es creu que ja no se’ls pot treure més profit i, en canvi, aquí prenen una altre oportunitat. D’aquí també sorgeix el concepte de roba morta, és a dir, tota aquella roba que prové d’Europa i que a Guinea se li dóna el darrer ús abans de llençar-la al mar.
La ciutat de Conakry
Conakry com a ciutat és gris en comparació a Europa, això es deu a la contaminació i recollida d’escombraries. No existeix un servei de recollida d’escombraries diari ni tampoc hi ha contenidors ni papereres. El servei de recollida només passa un cop a la setmana i tan sols pels carrers principals. La majoria de la gent acumula les escombraries durant el dia amb piles de brossa al carrer i s’esperen a la nit per desfer-se d’ella cremant-la. És per aquest motiu que la ciutat queda inundada de fum blanc.
Ciutat de Conakry amb un contenidor d’escombraries al carrer
També, hi ha persones que contracten algú perquè els reculli la brossa i se l’emporti a un cremador gran
El tema de cremar les escombraries per mi va ser del més xocant i el que em va repercutir a nivell de salut… però, ¿com puc queixar-me d’això, si a l’hora arriben vaixells amb brossa provinent d’Espanya per tirar-la al mar?
A banda de tot això, la ciutat de Conakry té diversos barris i a la zona del centre hi ha molts més supermercats, edificis alts, hotels, bancs, etc. Tampoc hi ha talls de llum ni aigua, i és la zona que més s’assimila a una ciutat Europea.
Edifici en construcció a la ciutat de Conakry
Val a dir que al barri de Coleah de hi ha força estrangers que treballen i viuen a Conakry, per això als voltants s’han creat negocis més semblants a Europa.
Transport a Guinea Conakry
La xarxa de transport a Guinea Conakry no està gaire estructurada com per poder tenir uns horaris fixes ni unes línies concretes.
Sí que existeixen autobusos, taxis i mototaxi, així com trens, amb uns preus que sempre són negociables. Als autobusos la gent va pujant i baixant i vas anxovadíssim. D’altra banda, també hi ha autobusos privats, que li diuen desplacement, que és com si reservessis de forma privada un taxi, és a dir, surt més car perquè estàs pagant per tots els que no pugen. El mateix succeeix amb els taxis. En canvi, les mototaxis son útils en moments de molt de trànsit o per també anar més segur, tot i que, evidentment, el preu també és més car que un taxi col·lectiu.
Transport col·lectiu a Conakry
Hi ha diverses senyals amb les mans en funció de la direcció en la que vols anar, i s’utilitzen per demanar els taxis. És bastant habitual que en el taxi hi vagin 2 persones de copilot i 8 darrere (4 asseguts i 4 a la falda), però quan hi puja un blanc intenten no portar tanta gent.
El tren a Guinea Conakry no el vam agafar mai, però únicament fa llargues distàncies i es pot comprar el bitllet a l’estació mateix.
Societat de Guinea Conakry
La gent de Guinea Conakry és tota una comunitat. El sentiment de col·lectiu és present constantment, la família s’entén com quelcom extens cap a qualsevol persona, a qui se li ofereix protecció, alimentació, cura, etc.
Val a dir que a Guinea Conakry hi ha poc turisme i ser blanc de pell crida l’atenció i és habitual que quasi sentir sempre la paraula “fote”, és a dir estranger, a més d’observat i assenyalat. No obstant això, la majoria d’ells tenen ganes de conèixer-te, preguntar-te… I, sovint, et demanen que te’ls emportis a la coneguda terra de “foteta” (països dels estrangers).
Conèixer l’idioma francès ajuda molt a poder establir vincles i crear cadenes d’ajuda mútua, on es fàcil que t’ajudin només fent una trucada a un conegut seu. Però, encara facilita més les coses el fet de saber algunes paraules en soussouo malinké perquè el somriure i les ganes de fer-te part d’ells augmenta.
Cultura a Guinea Conakry
La riquesa cultural de Guinea Conakry és molt present i valorada pels seus habitants. Des dels vestits i panys que s’utilitzen en el dia a dia amb colors i estampats que expressen simbologies a la dansa i la música que no para en tot el dia.
Dundunba a Guinea Conakry
A Guinea Conakry és habitual que es formin dundunbas o farinyagis (espectacles musicals) a l’encreuament de varis carrers a mode de celebració o simplement com a festa. Aquests espectacles, que poden celebrar-se també entre setmana, poden durar fins altes hores de la matinada!
Per altra banda, les diverses ètnies de Guinea Conakry comparteixen moltes tradicions i costums que s’allunyen de les nostres realitats, i que també estan impregnades per la religió musulmana.
Resumint, Guinea Conakry és un tresor de sabers ancestrals. I és que, com bé sabem, Àfrica és on neix la humanitat i, per tant, considero que cada experiència i descobriment en aquest territori és diferent i únic.
Aquesta és la meva experiència i interpretació a partir dels dos mesos viscuts a Guinea Conakry, convivint amb persones natives. Per a mi no va ser fàcil ni ràpid adaptar-me, ni mentalment ni físicament, a les condicions totalment diferents que hi ha al meu país. Però, viatjar és obrir-se, qüestionar-se, acceptar-se i lliurar-se de les expectatives; intentar entendre les altres cultures com a úniques i vàlides. Viure-ho des d’un nosaltres, com a conjunt.
Si vols saber alguns consells més sobre com relacionar-te amb la gent de Guinea Conakry, seguint tant els codis implícits com explícits que hi ha, et convidem a llegir el següent post!
