Aterrem a l’aeroport de Nova Delhi sobre les 4h. del matí hora local, amb molt de cansament però amb ganes ja de sentir l’Índia. Només sortir de la terminal ens trobem amb un assetjament de conductors privats, taxistes pirates i, suposem que entre ells, algun taxista oficial. Tots ells oferint-nos servei de transport per arribar al nostre hotel.

Decidim agafar un taxi, sense tenir-ho del tot clar, però l’únic que volíem era fugir d’aquella aglomeració de gent i arribar a l’hotel per descansar una mica. Pugem al taxi i, il·lusos de nosaltres, la sensació és d’estar ja “salvats”… Però l’aventura només ha fet que començar.

Viatjant a l'Índia en taxi

Viatjant a l’Índia en taxi

De l’aeroport de Nova Delhi a la teòrica oficina de turisme oficial

De camí a l’hotel, el taxista ens duu a una hipotètica oficinal de turisme oficial ja que sembla que hi ha algun problema amb la nostra destinació però que no ens acabem d’entendre degut a l’idioma. Arribem a l’oficina per consultar-ho i, al veure que anirà per llarg, decidim descarregar les motxilles del taxi per qualsevol cas. Entrem en un petit despatx a parlar amb un dels “assessors” de l’oficina de turisme.

Comencem a entendre el que està succeint. Allò no era una oficina de turisme oficial, sinó que era una agència de viatges encoberta que es dedica a estafar al turista, oferint allotjaments i transport a preus desorbitats. Malauradament, ja havíem caigut a la seva trampa i no teníem gaire escapatòria al trobar-nos en una zona més aviat marginal i completament perduts.

Ens comenten que avui és un dia festiu a Nova Delhi i el nostre hotel estarà tancat, no serà possible fer-hi nit allà. El jet lag, la humitat i el te xai que ens havien servit fan que tot plegat sigui encara més autèntic de pel·lícula. Ens ofereixen trucar a l’hotel per verificar-ho. Òbviament ell truca a qui vol (germà, cosí, amic, etc.) i ens el passa. Per sorpresa nostra, la persona de l’altra banda del telèfon ens comunica en anglès que, efectivament, l’hotel està tancat i no serà possible allotjar-se a allà.

Comencem a regatejar a Nova Delhi

Des de l’oficina ens comenten que hi ha pocs hotels oberts i que no són precisament econòmics. Ens ofereixen un allotjament, ens proposen un nou itinerari segons a ells els convé millor (comissions i més comissions, així funciona pràcticament tot el país) i un servei de xofer que ens portarà durant 10 dies aproximadament per 800€ a allà on vulguem. Després de 10 dies ens acomiadaríem d’ell per agafar un vol intern cap a Bombai.

Nosaltres dúiem l’itinerari prou definit però, com fem habitualment al viatjar, sense totes les reserves d’hotel, ni la reserva de tot el transport per moure’ns per l’Índia. Per exemple, sí que dúiem un parell de vols interns i algun tren ja reservat, ja que havíem llegit que calia fer-ho amb antelació. Val a dir que no teníem del tot clar això d’agafar el transport públic a l’Índia.

Per tant, l’oferta del bon home de l’oficina de turisme consistia en anul·lar tots els nostres hotels del viatge de 14 dies i donar-li una volta a l’itinerari que havíem planejat. Finalment, després d’unes quatres hores a dins de l’oficina de turisme pirata, aconseguim sortir d’aquell infern, mantenint l’itinerari original, havent canviat només el primer hotel del viatge i amb un servei de xofer de 400€ sota el braç, és a dir, la meitat del preu que ens havien ofert. El primer de molts regateigs que viurem en el país.

Ens han estafat a l’Índia?

Després de tot plegat i veient els resultats, no sabíem si sortíem contents o què d’aquella oficina però, clarament, la resposta és que ens han estafat a l’Índia. La gent que viu del turisme a l’Índia s’aprofita molt d’aquestes situacions de confusió pel turista que acaba d’aterrar i l’únic que vol és arribar a l’hotel i estar tranquil. El jet lag i la por juguen en contra i això fa que el turista pagui pràcticament qualsevol preu. I així va ser per a nosaltres.

Però, com sempre cal veure el cantó positiu de les coses, “gràcies” a aquesta estafa a l’Índia, hem pogut endinsar-nos per llocs i veure imatges que no haguéssim gaudit si no hagués estat per aquest “servei” a l’anar als llocs amb una persona nativa.

Què inclou el servei de xofer a l’Índia?

Tot i haver picat en la típica estafa a Nova Delhi, el cert és que no teníem gens clar com ens mouríem a diari i això ens va “solucionar” aquest aspecte. El xofer ens portava allà on volíem durant 10 dies, des de Nova Delhi fins a Udaipur per 400€. Evidentment que si ho mirem des d’una perspectiva europea és un bon preu, però per a ells és un negoci més que rodó. Ells guanyen sempre.

Interior del nostre taxi contractat en agència pirata a Nova Delhi

Interior del nostre taxi contractat en agència pirata a Nova Delhi

No obstant això, val a dir que amb nosaltres no van poder treure molt més benefici, ja que pel que hem llegit a posteriori, és fàcil que rasquin comissions d’altres tipus de serveis.

El xofer ens duia a tot arreu on nosaltres li dèiem, visitant monuments, forts, botigues, zocos, tours, etc. Realitzant qualsevol tipus de parada. Ell menjava i dormia allà on nosaltres també ho fèiem, enduent-se propines dels hotels i restaurants per portar-nos a allà.

Visita al Taragarh Fort, Ajmer

Visita al Taragarh Fort, Ajmer

Final agredolç amb el xofer

Malgrat tot plegat, semblava que havíem fet una bona relació amb el xofer i hi havia bona sintonia. Però, una vegada més, il·lusos de nosaltres, tot era per rascar més i més diners. En un primer moment el xofer ens va dir que no volia acceptar propines nostres, ja que érem “amics”… quelcom que vam trobar certament estrany, però no li vam donar més importància.

No obstant això, ja al darrer dia quan el xofer va deixar-nos a l’aeroport d’Udaipur per volar cap a Bombai, vam viure un dels moments més tensos de tot el viatge a l’Índia. Sortim del taxi, descarreguem motxilles, tanquem portes del vehicle i el xofer ens pregunta: “No us oblideu de res?”. Sí, esperava una propina de tot el servei que ens havia prestat. Ens va argumentar que dels 400€ que nosaltres havíem pagat el primer dia, ell no veia res, ja que s’ho enduia tot el seu cap.

Posem mooolt en dubte aquest argument seu, però segur que el que rep ell és una part molt petita respecte al que s’emporta el seu cap. Tot i així, entre el xofer cabrejat i la policia amb metralletes de l’aeroport observant la situació, vam decidir ignorar-lo i accedir a la terminal.

Fins aquí la nostra aventura amb xofer a l’Índia, possiblement l’estafa més típica de Nova Delhi i que ens hagués encantat conèixer-la abans d’anar cap allà… Així que si tens planejat viatjar a l’Índia, pren nota.