Continguts de l'entrada
Arribada a Kédougou ciutat
Després de la nostra experiència de viatjar en autobús al Senegal per fi vam arribar a la ciutat de Kédougou amb l’objectiu de visitar i fer trekking al País Passari.
A Kédougou ciutat ens esperava, Alpha Diallo, un guia local que ens acompanyaria en aquests dies a País Bassari. Com ja hem dit a l’anterior entrada, no som gaire partidaris de viatjar a través de guies o agències, però en aquest cas era la millor opció per poder visitar poblats, conèixer de primera mà la seva cultura, menjar amb ells, etc.
L’Alpha viu en una comunitat situada a uns kilòmetres de la ciutat de Kédougou. Casa seva està rodejada de prats verds que ja ens apropen al verd intens de l’interior de País Bassari. Aquell paisatge era una mica com un somni, ja que estàvem encara mig adormits i cansats del llarg trajecte en autobús des de Dakar. Als voltants de la casa corrien uns porquets petits i rosats, juntament amb unes gallines, lliures per aquells prats al costat nostre. Vam descansar a casa seva una mica per recarregar piles del trajecte en autobús i començar l’aventura a País Bassari.
Al llevar-nos a casa de l’Alpha ens van oferir un cubell d’aigua del pou que hi havia al mig del pati, per “dutxar-nos” i posar-nos a punt perquè aquell mateix dia ja anàvem a fer excursions al País Bassari.
Cubell d’aigua per netejar-nos i marxar d’excursió al País Bassari
Abans de res, la primera parada va ser al mercat de Kédougou per comprar aliments, esmorzar un cafè noir i un entrepà de mongetes amb maionesa en una paradeta típica al carrer d’una dona molt amable que coneixia l’Alpha.
Preparant entrepans per esmorzar a Kédougou
En aquest instant, em vaig sentir “com a casa” recordant els esmorzars viscuts a Guinea Conakry. El cert és que ens trobàvem a la regió de Kédougou, que realment fa frontera amb Guinea, i hi havia molta població que havia migrat en el seu moment de Guinea cap a Senegal o bé venien cada dia al Senegal per vendre productes al mercat.
Visitant el mercat de Kédougou, Senegal
Un cop esmorzats, vam passejar pels carrerons i passadissos del mercat, comprant menjar, canviant diners, etc. i ja estàvem llestos per marxar cap al campament Tako Mayo que dirigia l’Alpha, a Dindefello, i pertany a l’associació Bassari Africa.
Allotjament a País Bassari
Aixó doncs, el nostre allotjament a País Bassari va ser el campament Tako Mayo, el qual té un preu de 15€/nit per persona en habitació doble, amb àpats inclosos i begudes a part.
Campament Tako Mayo al País Bassari
El campament Tako Mayo està format per cases tradicionals del Senegal, fetes de fang i fulles de palmera, i el lavabo i les dutxes són compartides. És un lloc molt agradable i tranquil on cuiden bastant la neteja dels espais. Ens va encantar!
Habitació del campament Tako Mayo al País Bassari
Hi ha zones comunes on xerrar i compartir amb altres hostes, el jardí disposa de diferents hamaques i cadires tradicionals, també hi ha una zona chillout, el menjador… I, evidentment, tot el mobiliari està fet amb materials naturals i de forma artesanal.
El menjar a Tako Mayo és tradicional i abundant, i van combinant amb receptes espanyoles com ara la truita de patates.
Menjar del campament Tako Mayo al País Bassari
En definitiva, el campament de Tako Mayo es troba en una zona meravellosa de Dindefello, just davant el riu Gàmbia on es pot passejar.
A més a més del campament, hi ha d’altres projectes en marxa com ara el de l’Atelier (taller) on hi ha un centre de formació per a noies que volen aprendre l’ofici de cosir de dilluns a divendres, fan classe i dormen a allà. Al cap de setmana ja se’n tornen amb la família. Al final de la formació obtenen una màquina de cosir per poder iniciar el seu negoci a l’aldea on viuen.
Atelier del campament Tako Mayo al País Bassari
Un projecte que dóna un impuls a les dones dels poblats d’aquesta zona i que es basa en un seguit de valors, hàbits i, sobretot, treball en equip.
Regles de l’atelier del campament Tako Mayo al País Bassari
I, per altra banda, Bassari Africa també té en marxa un projecte d’un centre de salut. Nosaltres a estones lliures anàvem a visitar aquests projectes, que ens van despertar molt interès, per així aprendre i conèixer-los més detalladament.
Centre de Salut de Bassari Africa al País Bassari
També cal dir que al campament de Tako Mayo no hi ha connexió wifi ni gaire cobertura telefònica, però vaja, com en pràcticament qualsevol campament al Senegal.
De Kédougou ciutat a País Bassari
El trajecte de Kédougou ciutat a País Bassari va ser d’entre 1 i 2 hores, passant de veure grans ciutats a poblets enmig de la vegetació. El paisatge va començar a canviar quan, en un trencall de la carretera, vam posar direcció a Dindefello. Era un camí de fang, ple de sots i bassals, ara enteníem perquè era important viatjar en 4X4 al Senegal, tot i que com sempre qualsevol cotxe i camió se’ns creuava sense problemes, i sense estar en bones condicions, és clar… És curiós les infinites vides que tenen els cotxes a països com el Senegal o Guinea, en què la vida útil és infinita, tot i que no tenim clar si a la vegada això és gaire segur…
Camí al campament Tako Mayo, al País Bassari
El verd era cada vegada més intens, hi havia una herba que donava la sensació de poder estirar-te i flotar, semblava cotó! I enmig apareixien els termiters, de tots tipus; i agricultors, ramaders i habitants passejant amb cabres… i l’Alpha parant a saludar-se amb tothom! Comunitat en estat pur.
En aquella zona del País Bassari cada poblat es protegeix del bestiar ballant amb troncs, branques i fulles tot el perímetre de la comunitat per tal de què no entressin. Les cases són ben grosses i rodones fetes de fang, amb unes teulades de forma cònica fetes de fulla de palmera, tot això ens ho va explicar un artesà en una de les visites que vam fer.
Poblats Bassari
Primer dia a País Bassari. Visita a l’ètnia Bédik: Iwol, Ibel, Bandafassi
Abans de res, cal dir que per fer excursions al País Bassari s’ha de tenir en compte que la calor és exagerada. Per tant, sempre s’ha de portar aigua embotellada per tota la jornada. Nosaltres normalment sortíem al matí amb 3 ampolles d’1,5 litres cadascuna i alguna cosa per menjar, tot i que als petits poblats sempre es pot comprar el plat del dia i d’altres snacks.
En aquesta primer dia vam visitar l’ètnia Bédik, el segon dia l’ètnia Peul i ja el tercer dia ens vam quedar a Dindefello, als voltants del campament.
Mapa País Bassari amb les diferents ètnies
L’excursió per visitar el territori de l’ètnia Bédik s’iniciava en un prat de conreu, on estaven treballant la terra les famílies, persones de totes les edats. Allà vam deixar el cotxe per iniciar el trekking i, mentre ens posàvem les botes altes, ja hi havia unes quantes dones, homes i nens pagesos que venien a saludar-nos i vendre’ns alguna polsera feta per ells o demanar-nos alguna llaminadura. “Bonbon” demanen, que és com un Chupa Chups de caramel.
L’excursió s’inicia pujant la muntanya, ja que el poble es troba just damunt. Vam anar resseguint els camps i pujant fins el poblat més antic, on vam conèixer les dues dones més grans del poblat que eren allà cuinant i guardant el poble.
Visitant poblats de l’ètnia Bédik
Després vam anar a la casa del que seria l’alcalde del poble, on ens vam asseure i parlar una mica amb un grupet de nens que ens van venir a conèixer, i ben curiosos que estaven que ens preguntaven amb gestos (perquè no ens enteníem) i ens tocaven la pell, el cabell, la roba… i tot allò que els sorprenia.
Interactuant amb els nens d’ètnia Bédik al País Bassari
D’allà vam anar a visitar el poblat Ibel. El fet d’anar amb un guia local ens oferia l’oportunitat d’accedir a camins que no estan senyalitzats de cap forma, a més a més, de conèixer les diverses cases, les relacions entre les famílies, prendre un te amb ells, conèixer les seves tradicions, etc.
Poblat d’ètnia Bédik al País Bassari
I ja al vespre vam poder viure un casament que ens van convidar en un poblet del costat del campament Tako Mayo on estàvem allotjats.
Celebració típica de casament al País Bassari
Ens ho vam passar pipa, podent formar part d’un moment tan autèntic i especial, amb una música i dansa incansable que, fins i tot, ens va animar a sortir a ballar.
Segon dia a País Bassari. Visita a l’ètnia Peul: Dandé i Dindefello
L’excursió per visitar el territori de l’ètnia Peul s’iniciava amb una forta pujada. Vam endinsar-nos en la natura ben frondosa i verda, el camí ple de fang i pedregós anava enfilant cap amunt. Fent un ascens considerable, on ens anàvem creuant amb persones que feien aquella ruta de forma habitual pujant queviures o aigua.
En aquest segon dia d’excursió el nostre guia va ser un company de l’Alpha, el Daouda, un altre crack.
Un cop a dalt de tot hi havia unes vistes impressionants; allà s’obrien les portes a diverses aldees molt petitones, creuant l’inici de rierols que acabaven en una gran cascada, on les dones rentaven la roba i els estris de cuina.
Trekking al País Bassari
Vam visitar les Coves de Dandée, un lloc on van viure els primers Bassari durant molts anys. Era una zona fresca i tranquil·la on ens vam refrescar una mica amb l’aigua que queia. En aquesta cova ens van explicar que també era on s’amagaven antigament en temps de guerra.
Visita a les Coves de Dandée, País Bassari
Seguidament vam seguir el trekking per visitar Los Dientes de Dande. El seu nom es deu a les curioses formes de les roques que hi ha en aquelles muntanyes; afilades i punxegudes, com si es tractés d’una dentadura. Una vegada més, les vistes des d’allà eren espectaculars.
D’excursió a Los Dientes de Dande, País Bassari
Prop de Los Dientes de Dande viu la mare del Daouda i vam anar a visitar-la. La mare estava dinant, amb els seus nebots i altres familiars i veïns, llet acabada de munyir amb arròs blanc. Ens van tractar molt bé i van convidar-nos a dinar amb ells. Aquesta va ser la nostra primera experiència de menjar amb la mà al Senegal en un bol de carbassa. Deliciós! Tot allò que menges de gust no fa mal! (aquest és el nostre lema)
Arròs amb llet que ens van convidar per dinar en un poblat, a País Bassari
Un cop ben tips, vam seguir l’excursió recorrent camps de diverses vegetacions i plantacions, vam sentir i veure micos, i vam gaudir de camps immensos plens de termiters “xampinyó”, els quals tenien una resistència digne d’admirar.
Termiters al País Bassari
La intenció era visitar el final de la cascada que vam anar resseguint durant tota l’excursió però al final va caure un fort diluvi i anàvem tan xops que vam decidir girar cua abans de que el propi riu se’ns emportés!
Ens vam refugiar a casa d’uns artesans de fusta, fent un te i esperant a què la pluja afluixés per poder anar cap a casa a descansar!
Tercer dia a País Bassari. Dindefello
El tercer i últim dia a País Bassari ens el vam prendre de relax i vam fer una excursió en una muntanya dels voltants de Dindefello on les vistes seguien sent de pel·lícula. Desprès vam anar resseguint el riu Gambia que quedava just davant del campament Tako Mayo.
Riu Gàmbia al País Bassari
El nostre guia ens va oferir la possibilitat de fer un passeig en piragua, però vam preferir seguir passejant a peu i així visitar i xerrar amb les persones que vivien per aquells camps.
Interactuant amb els poblats del País Bassari
La tarda la vam passar cosint amb les joves de l’atelier, i així conèixer, aprendre i compartir experiències. La realitat és que totes són unes artistes cosint, però encara són millors bones persones. Vam aprendre i riure molt.
Aquella nit vam fer l’acomiadament amb un altre grup d’espanyols que hi havia al campament, junt amb les joves de l’atelier i alguns músics i famílies del poble que també es van apropar. Vam ballar i cantar tots junts intercanviant cançons i balls típics del Senegal i d’Espanya. Molt divertit!
Nit de música i dansa al campament Tako Mayo
Sens dubte, País Bassari és una zona que cal visitar per conèixer el Senegal autèntic. A nosaltres ens va encantar la zona i la seva gent. L’Alpha i el Daouda ens ho van posar tot molt més fàcil i accessible, cosa que agraïm de tot cor.
Així doncs, després d’aquesta agradable visita a País Bassari, toca posar rumb a Abéné, un poble ubicat a la comunitat rural de Kafountine (regió de Zinguichor).
Així doncs, després d’aquesta agradable visita a País Bassari, toca posar 
